Divendres , 29 març 2024

En català, també és de llei

El català no té carta de naturalitat en el sector del dret. És lluny del percentatge d’ús que correspondria a la realitat social d’una llengua cada cop més present en l’esfera pública. Més si, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013, gairebé sis milions de persones de més de 15 anys l’entenen, cinc el saben parlar i llegir i quasi quatre el saben escriure. El pes de la documentació en català l’any 2013 és escàs: un 12,4% del conjunt de sentències, un 17,8% de la documentació registral o un 9,4% de documents notarials. Atenent el nombre elevat de professionals jurídics que exerceixen a Catalunya aquest poc pes encara sorprèn més: aproximadament 700 jutges, 20.000 advocats, un miler de procuradors, 200 registradors, 4.000 graduats socials i 440 notaries. Estic convençuda que l’ús oral en l’activitat professional és més alt que no pas el que queda reflectit en la documentació escrita.

Persisteix encara la inèrcia derivada del Decret de Nova Planta de 1716? Efectivament el català va ser foragitat dels procediments judicials, documents notarials, actes municipals i registres públics, i del funcionament ordinari de les administracions públiques. Una inèrcia, alimentada per la rutina i el desconeixement que han desaparegut la majoria de limitacions legals, que són una llosa, com ho és l’actitud dels poders de l’Estat de voler un paper secundari per a la llengua catalana. Ho mostra el fre, fins ara insalvable i que va més enllà del seu àmbit real: l’establiment a la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) que les actuacions judicials s’havien de fer en castellà. El ciutadà pot adreçar-se en català a la justícia, però els jutges poden fer traduir d’ofici (és a dir, que no ho ha de traduir el ciutadà sinó l’Administració), per iniciativa pròpia o a instància de part si al·lega indefensió, les actuacions al castellà. Hi estableix el coneixement de llengües oficials altres que la castellana únicament com a mèrit en els concursos de trasllat de jutges, magistrats i personal al servei de l’Administració de justícia, no pas com a requisit. Tot i els anys passats des de l’aprovació de la LOPJ, poden exercir sense ni tan sols haver d’entendre el català. Tots els governs de Catalunya han provat de capgirar aquesta situació regulada per l’Estat espanyol i el Parlament de Catalunya ha traslladat a les Corts Generals successives proposicions de llei de modificació de la Llei perquè el coneixement de la llengua pròpia sigui un requisit per a l’accés a places de Catalunya. A Catalunya, si vols comparèixer a un judici, fer un testament o la inscripció d'un registre..., només pots fer-ho de manera natural si els professionals i els prestadors dels serveis comprenen aquesta llengua. Un coneixement que és condició indispensable per a l'exercici de la llibertat d’opció lingüística. Requerir-ne aquest coneixement, més si és la pròpia del país, és la normalitat en l'ordenament d'una societat plural i democràtica. Ja seria exigible només que fos d’acord amb el principi d’eficàcia de l’Administració. Es pot desenvolupar l’activitat sense saber l’idioma del territori? Podríem imaginar que a l'Estat espanyol un ciutadà espanyol no pogués utilitzar el castellà a la justícia?

L’Administració de justícia hauria de garantir el dret d’opció lingüística dels ciutadans perquè conèixer les llengües oficials és inherent al mateix concepte d’oficialitat. Mentre que el català és usat amb normalitat en les administracions públiques de Catalunya i es respecten els drets derivats de l’oficialitat del castellà, l’Administració de justícia és un reducte aïllat poc permeable a les llengües oficials altres que el castellà.

Per garantir el dret d’opció lingüística dels ciutadans de Catalunya, continua sent un objectiu de la política lingüística del Govern que el català esdevingui d’ús normal a l’Administració de justícia, als registres públics, les notaries, els despatxos de procuradors, d’advocats i de graduats socials. El canvi de tendència és possible tot i la complexitat del sector que gira a l’entorn d’altres administracions, de l’Administració de justícia, d’empreses espanyoles i estrangeres, del procés d’internacionalització de l’economia i del fet que els professionals exerceixen de manera liberal.

Nombroses accions per capgirar aquesta situació han estat empreses pel Govern i per entitats vinculades al sector. El Govern compta amb l’acord dels consells de col·legis professionals d’advocats, procuradors, notaris, registradors i graduats socials per fomentar l’ús del català al sector i millorar la competència lingüística dels professionals. Avui no tenim restriccions insalvables atribuïbles a la disponibilitat de les formes d’expressió i terminologia necessària, tenim eines de consulta, serveis per a l’elaboració de textos i sistemes de formació i prestació de serveis entre els professionals del món del dret. I és un fet que tenim de fa anys professionals amb una elevada competència lingüística.

Conscients que cal persistir també a oferir les condicions normals d’ús de la llengua, el Govern ha posat en marxa enguany la campanya En català, també és de llei. Utilitza’l, hi tens tot el dret. D’una banda, per sensibilitzar els ciutadans perquè facin prevaldre els seus drets lingüístics i utilitzin el català en les relacions amb l’Administració de justícia i els serveis jurídics. D’una altra, perquè els professionals del dret i la justícia facilitin aquesta opció lingüística en la prestació de serveis. Adreçada, doncs, a tots els agents que intervenen en les decisions d’ús de la llengua, per mitjà de materials audiovisuals i impresos, protagonitzats per professionals en exercici, interpel·la els ciutadans a utilitzar el català en la relació amb la justícia i els professionals a obrir aquest camí. Sintetitzem els missatges en 7 coses que s’han de saber de la justícia:

  • En català, els documents són vàlids
  • La justícia està preparada per treballar en català
  • Pots declarar en català
  • Tu ets el client, digues a l’advocat que et representi en català
  • Tu tries la llengua, la llei t’empara
  • Els registres, també en català
  • Els documents públics, els pots demanar en català

És una campanya, doncs, tant per als ciutadans com per als professionals del sector. I també l’estenem a les facultats de dret perquè els estudiants de carreres jurídiques prenguin consciència que la llengua catalana té ple dret en l’àmbit judicial i serà útil al seu futur professional. Volem transmetre que no hi ha obstacles reals perquè la justícia i els professionals del dret treballin en català, que els escrits en català són vàlids a tots els efectes i que els ciutadans decideixen la llengua amb què es relacionen amb la justícia.

Confiem que s’imposi un canvi de tendència favorable a la llengua catalana en el món jurídic. Que hi sigui poc present no s’ajusta a l’ús normal que correspondria a la societat catalana i desvirtua els preceptes legals amb què l’Estatut i les altres lleis atorguen al català la condició d’oficial i pròpia al país.

 

Ester Franquesa i Bonet

Directora general de Política Lingüística

Generalitat de Catalunya