Il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa Web Oficial de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa
Les 10 respostes a les principals qüestions que es fa la ciutadania sobre els seus drets i obligacions derivats, per una banda, de la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya i, per l’altra, de la suspensió de l’esmentat referèndum per part del Tribunal Constitucional.
- El dret a l’autodeterminació és un dret fonamental i universal de tots els pobles, segons la Carta de les Nacions Unides de 1945 i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, vigents a Espanya des de 1976. Davant la negativa de l’estat espanyol a que el poble de Catalunya pugui exercir el dret a l’autodeterminació, o davant les conseqüències que per a les persones pugui comportar la realització d’actes derivats de l’exercici de l’esmentat dret, recordem que són competents en la defensa dels drets humans recollits en els tractats internacionals signats per l’estat espanyol que, per tant, també formen part del seu ordre constitucional.
- Els delictes que fins ara es persegueixen per la Fiscalia de l’Estat arran de la suspensió de la llei i dels decrets que regulen el referèndum català són el de desobediència greu, que exigeix apercebiment personal i notificació fefaent a cada un dels càrrecs públics identificats a les querelles; el de prevaricació, que comporta la realització per part dels càrrecs públics indicats d’actes i acords derivats de la llei i els decrets suspesos, i malversació de fons públics, que implica realitzar una determinada detracció pressupostària per parts dels esmentats càrrecs públics per portar a terme actes i acords derivats de la llei i els decrets suspesos. No es produeix el delicte de sedició mentre no ho hagi un aixecament públic i tumultuari, ni de rebel·lió, perquè els autors haurien d’actuar amb violència, el que no es pot produir mentre no s’utilitzin les armes.
- Els membres de meses electorals, votants i assistents a la campanya del referèndum no poden ser autors de cap dels esmentats delictes segons l’actual jurisprudència.
- La persona investigada té dret des del primer moment a ser assistit per una advocada o advocat, i a no declarar res davant la policia, el fiscal o el jutge sense haver parlat abans amb l’advocat, que l’informarà personalment i a soles dels seus drets.
- Només pot haver-hi detenció de qui sigui sospitós d’haver comès un delicte. No es pot detenir a ningú sense causa legal ni de forma arbitrària perquè la llibertat és un dret fonamental. Igualment tindrà dret des del primer moment a ser assistit per una advocada o advocat. La detenció ha de durar el mínim temps necessari, i mai més de 72 hores.
- Un Habeas Corpus és un procediment legal que pot demanar la persona detinguda, un familiar directe o l’advocat, per denunciar que la detenció és il·legal. La denúncia comportarà que un jutge o jutgessa decideixi sobre la legalitat o il·legalitat de la detenció.
- Només por haver-hi retenció temporal d’una persona per part de la policia el temps estrictament necessari per identificar-la i/o escorcollar-la. Un ciutadà requerit d’identificació, si no la proporciona, pot ser conduït a comissaria.
- Qui és cridat com a testimoni ha d’anar a declarar i té l’obligació de dir la veritat sense que, per aquesta declaració, pugui ser assistit d’un advocat. El testimoni ha de ser prèviament advertit que no té l’obligació de declarar sobre quelcom que el pugui perjudicar personalment a ell o als seus parents.
- La col·laboració amb els cossos policials no és exigible en cap cas si la persona requerida està investigada per un delicte. No té obligació de facilitar claus, contrasenyes o gravacions de mòbils, equips informàtics, informacions xifrades, ni mostres d’ADN. L’entrada i registre de la policia a una casa o oficina només es pot produir en cas de consentiment del seu propietari o ocupant, o bé si obté una autorització judicial. En l’escorcoll l’investigat té dret a ser-hi present. La intercepció de comunicacions per part de la policia només és possible en cas d’autorització judicial.
- Els funcionaris no inclosos en les resolucions del TC no poden incórrer en desobediència al no haver estat requerits personalment, segons actual jurisprudència. Respecte els altres delictes, sobre si podrien ser considerats partícips d’un delicte de prevaricació i de malversació de fons públics hi ha diversitat d’opinions jurídiques on es discuteix si realment incorrerien o no en delicte.
EL COL·LEGI D’ADVOCATS RESPON PER WHATSAPP O TELEGRAM EL DIA 1-O: TEL. 684411772
