Dimecres , 24 Juliol 2019

Història

Pintura 01

Creat el 29 d'octubre de 1882 amb tan sols 12 advocats exercents sobre un total de 23, el Col·legi d’Advocats va ser el preludi de la instal·lació a Manresa d'una Audiència del criminal el 1883.

Entre els seus juristes més destacats hi trobem Lluís de Peguera, Pere Amigant, Jaume Desfar, Ramon d'Iglésies, Guillem Morera, Arnau de Sobrebalç, etc..

Al llarg dels seus més de 120 anys d'existència, fins 14 dels seus membres han arribat a ser alcalde de Manresa (Salvador Marcet i Soler, Francesc Claret i Reguant, Ignasi de L. March i Balles, Maurici Fius i Palà, Josep Rosa i Esteve , Manuel Oms i de Prat, Josep Fàbregas i Solà, Pere Arderiu i Brugués, Francesc Gallifa i Gomis, Ricard Cuscó i Almirall, Joan Selvas i Carner, Josep M. Servitge i Dalmau, Ramon Soldevila i Tomasa i Jordi Valls i Riera) o bé han ostentat la representació ciutadana a organismes legislatius a nivell autonòmic o estatal. Així, membres del Col·legi han estat diputats a Corts i del Parlament de Catalunya, senadors, governadors civils, governadors generals de Catalunya, presidents i diputats de la Diputació de Barcelona i consellers de la Generalitat (Antoni Arderiu i Pascual, Leonci Soler i March, Josep Claret i Asols, Joan Selvas i Carner, Francesc Casas i Sala, Lluis Argemí i de Martí, Ramon Soldevila, Àngel Torrens i Dalmau, Ignasi de L. March i Batllés, Joan Pelfort i Cirera, Joaquim Soler i Arola, Antoni Abadal Portella i Josep M. Vives i Llambí). També cal anotar que dels vint-i-quatre retrats que figuren a la Galeria de Manresans Il·lustres, més d'una tercera part són advocats que exerciren la professió.

En diverses ocasions el Col·legi d'Advocats de Manresa ha demostrat el seu compromís cívic i polític: el 1889, amb motiu de la imminent aprovació del codi civil, dirigí un escrit al President del Parlament per defensar el dret foral de Catalunya; el 1911 es va manifestar oficialment en contra de la centralització de les oposicions de notaries a Madrid; el 1918 va reclamar el coneixement dels diversos idiomes nacionals per als aspirants a la carrera judicial; el 1930 va homenatjar els components de la Junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona que van patir represàlies durant la Dictadura, com a companys defensors del dret i la llibertat; el 1971 va organitzar una sessió del II Congrés Jurídic Català i el 1977 els actes finals de "l'àmbit de Dret" del Congrés de Cultura Catalana.

Des del moment de la seva fundació fins avui, han ostentat el càrrec de Degà els següents companys:

Il·lm. Sr. Salvador Marcet i Soler (1882-1890 / 1895-1900)
Il·lm. Sr. Francesc Claret i Reguant (1891-1894)
Il·lm. Sr. Ignasi de L. March i Batlles (1900-1904)
Il·lm. Sr. Joan Pelfort i Cirera (1904-1908)
Il·lm. Sr. Maurici Fius i Palà (1909-1912)
Il·lm. Sr. Josep Rosal i Esteve (1913-1916 / 1927-1930)
Il·lm. Sr. Josep Defís i Aleger (1917-1921 / 1934)
Il·lm. Sr. Agustí Coma i Morros (1921-1926)
Il·lm. Sr. Joaquim de Bertran i Calderó (1930-1933)
Il·lm. Sr. Antoni Arderiu i Pascual (1934-1966)
Il·lm. Sr. Àngel Carbonés i Ferrer (1966-1972)
Il·lm. Sr. Josep M. Manubens i Piqué (1972-1983)
Il·lm. Sr. Joan Verger i Grau (1983-1988)
Il·lm. Sr. Santiago Bosch i Espinet (1988-1997)
Il·lm. Sr. Josep de Puig i Viladrich (1997-2000)
Il·lm. Sr. Josep M. Badia i Sala (2000-2008)
Il·lm. Sr. Abel Pié i Lacueva (2009)

A icam.net utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca